dijous, 1 de novembre del 2012

50 Com sobreposar-se al poder de la situació?

Al·lecto

1 comentari:

IES LLOMPART ha dit...

Buit, desolada, desancorat, angoixada, desprès, desorientada, perdut, desesperançada. Un remolí de dubtes al cervell, un nus a la gola i un de dolor a les temples. Que el turment del moment se t'endugui la propietat i la integritat. Que el desig cremi com foc però esberli el pit com mil agulles. No sempre podem seguir, no sempre ens sentim amb la força necessària per burlar la presó de l'ànima. Una presó canviant però constant. Mal que ens pesi. Mal que ens nafri com un estigma enfonsat amb ferro roent en ple cor. Perquè no som lliures, ni ho serem mai. Perquè el poder de la situació ens dóna una forma que queda lluny de l'abast de les nostres mans. Som titelles de la circumstància. I alguns semblen fruir-ne, algunes semblen no adonar-se'n, alguns semblen aprofitar-se'n, algunes sembla que se'n nodreixin. Però en el fons el resultat no és res més que un desig inflamat, una latent cobejança de desfermar tot un cúmul d'anhels ennegrits, de tries i llibertats arrabassades, de crits emmordassats i d'ambicions atribolades. Un potencial malversat per un sistema erroni. Un ànim atordit. I hi pot haver un arravatament, un instint, un moment de lucidesa. Però amb un rampell de llibertat no n'hi ha prou. I la teva cel·la queda ennuvolada, la consciència immersa entre la boira i els pensaments s'arrauleixen en un amagatall de foscor, embolcallats de por i neguit, sense atrevir-se a deixar-se veure, endins de les presons de l'ànima.